Els motors elèctrics es poden distingir entre aquests segons el tipus de corrent d'alimentació:
- Motors elèctrics de corrent continu. El motor elèctric de corrent continu pot ser, alhora, un motor d'inducció permanent o un motor d'inducció contínua. A més d'aquestes classificacions més generals també hi ha altres tipus de motor més moderns com són els motors pas a pas i els motors lineals.
- Motors elèctrics de corrent altern. El motor de corrent altern es pot classificar entre motor universal, motor síncron o motor asíncron.
La divisió clàssica és entre motors de corrent continu (CC) i corrent altern (CA). No obstant això, no és una classificació extremadament precisa, ja que hi ha motors que són constructivament similars als de corrent continu que també poden subministrar-se en corrent altern, anomenats motors universals. Es poden fer diferents distincions sobre la base d'altres referències: per exemple, la distinció entre motors síncrons, en què la freqüència de potència és igual a un múltiple de la freqüència de rotació, i asíncrona, en què les dues freqüències són diferents ; Per tant, en general les categories en què es classifica el motor elèctric són motor asíncron, motor síncron o motor de corrent continu.
- Motor síncron. El motor síncron és un tipus de motor elèctric en corrent altern on l'estator, generalment trifàsic, genera un camp magnètic giratori. Al rotor hi ha un camp magnètic (generat per un imant permanent o un debanat alimentat continu) que és atret pel camp magnètic giratori de l'estator, que genera el parell motor.
- Motor asíncron. El motor asíncron és un tipus de motor elèctric en corrent altern en què la freqüència de rotació no és la mateixa o un submúltiple de la freqüència de la xarxa, és a dir, no és "síncrona" amb ella; Per això es destaca dels motors síncrons. El motor asíncron també s'anomena motor d'inducció a causa del principi de funcionament.
Motor de corrent continu amb inducció permanent
El motor de corrent continu és el motor més senzill. Comencem per l'exterior, on hi ha la carcassa o càrter, que té un sistema de fixació a la bancada o xassís, on hi ha un conjunt anomenat estator o inductor, format per un suport de xapes, i uns imants o electroimants.
Més endins hi ha el rotor, que està format per un nucli de xapes sobre un eix que ho suporta tot envoltat per una sèrie de bobinats que estan connectats a les primes del col·lector, que és per on reben el corrent elèctric; tot això és suportat pels coixinets als extrems del càrter.
A un costat de l'eix hi ha la corriola, corona dentada o acoblament, que transmeten l'energia mecànica per ser aprofitada. Quan es fa arribar el corrent a través de les escombretes al col·lector, es fa passar un corrent elèctric pels conductors de les bobines, que crea una força lateral, i la suma de totes ens dóna el parell que fa girar el conjunt rotor o motor. Mitjançant el col·lector, es va donant corrent a les bobines adequades perquè aquest parell sigui el més fort possible. Són els motors que hi ha en aparells que són moguts per piles o bateries.
Motor de corrent continu amb inducció variable
El motor de corrent continu amb inducció variable és el mateix que el motor amb inducció permanent, però en aquest cas el que produeix el camp són unes bobines que treballen com un electroimant, i estan connectades al rotor en sèrie o paral·lel. Aquest motor també treballa amb corrent altern monofàsic.
L'exemple més comú són els motors dels electrodomèstics normals.
Motor de corrent altern asíncron
A l'estator hi ha tres grups de bobinats, que es corresponen amb les tres fases del corrent altern comercial, i el rotor en lloc del col·lector, porta tres anells, que estan connectats als bobinats del rotor, funciona pel mateix principi, encara que degut al desplaçament entre fases, es produeix un camp rotatori, que en certa manera arrossega el rotor.
Un cas particular o construcció molt utilitzada és la gàbia d'esquirol, ja que és un motor molt senzill, en què les primes i bobinats del rotor, són substituïts per unes varetes amb uns anells als extrems ajuntant les varetes, d'aquí el seu nom .
Als motors asíncrons es poden connectar els bobinats de dues maneres: En estrella, quan un extrem de les bobines és comú i l'altre connectat a cadascuna de les fases. L'altre és en triangle, quan els extrems de les bobines van connectades entre si ia una fase. L'intercanvi de dues fases provoca la inversió del sentit de gir.
És el motor més comunament emprat a la indústria, amb el sistema d'arrencada estrella triangle.
Motor de corrent altern síncron
Els motors síncrons s'anomenen així perquè la velocitat de gir, està relacionada amb la freqüència del corrent d'alimentació, això és degut al fet que el rotor és alimentat amb corrent continu, i és arrossegat pel camp giratori que produeix les bobines del estator.
Normalment porten una dinamo acoblada al mateix eix motor per alimentar el rotor. Com que varia la velocitat amb la freqüència i que permet fixar el parell motor amb un mínim consum, mitjançant ser acoblats a un oscil·lador es pot variar molt fàcilment la seva velocitat, i per tant s'utilitza en sistemes de tracció (AVE-TGV).
Motors pas a pas
Està alimentat amb corrent continu, i el rotor conté una sèrie d'imants permanents, que són arrossegats per les bobines de l'estator, que són governades per una electrònica de potència, determinant l'angle de gir, els que tenen comandament proporcional, són extremadament precisos en l'angle de gir, o posició. Aquests motors sutilitzen molt en els servos de moviment de les màquines de control numèric, o en els motors de lectura / escriptura dels discos durs dordinador.
Motor lineal
De manera bàsica és un motor asíncron que s'ha desenvolupat, per tant, en comptes de crear un parell giratori, crea un desplaçament lineal, pel desplaçament de les fases.
