Un motor de corrent altern (CA) és un motor elèctric que s'alimenta mitjançant corrent altern. Els motors elèctrics converteixen l'electricitat en un treball mecànic de rotació mitjançant la interacció dels camps magnètics de l'estator i el rotor.
Els motors més utilitzats són els de corrent altern. Els de corrent continu (o corrent directe) s'utilitzen per a màquines especials com vaixells o en petites màquines on es desitja un important marge de velocitat de gir.
Tipus de motors de corrent altern
Hi ha una gran varietat de motors de corrent altern, entre els quals destaquen els tipus bàsics següents:
Motor universal
El motor universal és un tipus de motor que funciona amb corrent altern monofàsic però també pot treballar amb corrent continu (CC).
La seva estructura s'assembla a un motor sèrie de corrent continu (CC) amb algunes variacions:
-
Els nuclis polars i el circuit magnètic en general estan fabricats amb xapes de ferro al silici. Aquestes xapes es col·loquen apilades i aïllades per evitar pèrdues energètiques degudes als corrents paràsits. Els corrents paràsits es generen a causa de les variacions del flux magnètic generat en connectar el motor a la xarxa elèctrica.
-
L'inductor té menys espires per evitar que el nucli se saturi magnèticament. D'aquesta manera disminueixen les pèrdues energètiques per corrents Foucault i per histèresi. A més, en reduir les espires augmenta el parell motor pel fet que augmenta la intensitat de corrent elèctric.
-
L'induït disposa de més espires a l'induït amb el propòsit de compensar la baixada del flux a conseqüència de la menor quantitat d'espires a l'inductor.
L´ús d´aquest motor monofàsic és molt habitual ja que té un parell d´arrencada més elevada en comparació amb els motors d´inducció. Un altre avantatge és l'elevada velocitat de gir que facilita la reducció de la mida del motor i del preu. Lús més estès és en màquines petites i portàtils de tot tipus.
Motor síncron
La velocitat de gir del rotor és constant i proporcional a la freqüència del voltatge del corrent elèctric al qual està connectat. Aquesta velocitat es coneix com a “velocitat de sincronisme”.
El rotor pot ser de dos tipus:
-
Motor síncron d'imants permanents.
-
Motor bobinat en què els imants se substitueixen per electroimants.
El bobinatge del motor se situa a l'estator. Quan el corrent elèctric circula pel bobinat, es genera un camp magnètic que interactua amb els imants (o electroimants) del rotor.
Els motors síncrons funcionen de forma molt similar a un alternador.
Aquest tipus de motors funcionen amb corrents trifàsics que es poden connectar al corrent elèctric amb connexions estrella triangle.
El nom de motor síncron és perquè el rotor gira a la mateixa velocitat que el camp magnètic de l'estator. La principal aplicació és en màquines de grans dimensions amb càrrega variable i necessiten mantenir una velocitat constant.
Motor asíncron o motor d'inducció
El motor d'asinkron té la característica que la velocitat de gir del rotor és inferior a la velocitat amb què gira el camp magnètic giratori provocat pel corrent elèctric que circula per la bobina de l'estator.
Habitualment s'utilitza per a aplicacions que:
-
Necessiten potències petites
-
Es prioritza la facilitat dús en comparació a lús dun motor síncron que necessita un inversor de corrent. En aquest cas, el motor asíncron és més ineficient. De tota manera, l‟eficiència d‟aquests motors depèn de la potència màxima i decreix en augmentar la quantitat de pols. Habitualment, per a motors trifàsics aquesta variació és de 0,67-0,97 per a motors més grans.